Overbooking: la seva traducció al català seria sobre venda de bitllets o denegació d’embarcament. És una pràctica lícita seguida per la pràctica totalitat de les companyies aèries i que més d’un usuari haurà patit. Per justificar aquesta pràctica les aerolínies al•leguen que un elevat número de clients reserven vols que finalment no prenen, amb els conseqüents perjudicis econòmics que els hi suposa.

L’adquisició d’un bitllet d’avió no assegura una plaça en el vol, sinó que el que dóna dret a un seient a l’avió és la tarja d’embarcament. Per això es convenient presentar-se en els mostradors de facturació amb l’antelació suficient, fixada normalment per la companyia.

Tot i està permesa legalment aquesta conducta, són ineludibles els perjudicis i la indefensió en la que es situa a l’usuari que es troba amb un bitllet pagat, però que no té cap seient i s’ha de quedar a terra.

La companyia aèria afectada, en primer lloc haurà de demanar que es presentin voluntaris disposats a renunciar a les seves reserves a canvi de beneficis pactats entre les dues parts. L’empresa només podrà denegar l’embarcament a un passatger contra la seva voluntat i no hi ha un número suficient de voluntaris per alliberar places.

Des de el 17 de febrer del 2005, la indemnització per a vols, s’ha vist incrementada a 250 € per a viatges de fins a 1.500 km. i a 400 € per als compresos entre 1.500 i 3.500 km. Per a vols superiors a 3.500 km. la suma és de 600€. A més de la indemnització, la companyia aèria ha d’oferir als passatgers afectats la possibilitat d’escollir entre la devolució de l’import del seu bitllet (i un vol de retorn al punt d’origen del viatge si es tracta d’una connexió), o un vol alternatiu per seguir amb el seu viatge. També, el transportista esta obligat a prestar gratuïtament assistència als passatgers en forma de: menjar i begudes suficients, en funció del temps que s’hagi d’esperar; allotjament en un hotel en els casos en que sigui necessari pernoctar una o vàries nits; transport entre l’aeroport i l’hotel, i dues trucades telefòniques, missatges de FAX o correus electrònics (Com a mínim).

Igual que succeeix en el supòsit de cancel•lació de vols, en el cas d’overbooking la normativa preveu també la possibilitat de reduir a la meitat les citades quantitats depenent de la diferència en l’hora d’arribada respecte a la prevista en el vol i en funció dels quilòmetres de distància del lloc de destí.

Aquestes compensacions es faran efectives en metàl•lic, per transferència bancària, xec, o, previ acord amb l’usuari afectat, a través de bons de viatge o altres serveis.

A més d’aquestes compensacions , els passatgers als que se’ls hi hagi denegat l’embarcament podran escollir entre les opcions establertes en el Reglament a les que ens hem vingut referint, això és, optar entre el reemborsament del bitllet o la conducció fins a la destinació final el més ràpidament possible o la conducció fins a la destinació final en una data posterior que convingui al passatger en funció dels seients disponibles.

La reclamació s’haurà de formular davant la companyia aèria quan l’usuari hagi contractat només el transport . Però si s’ha contractat el transport dins d’un paquet turístic o viatge combinat, s’haurà de reclamar a l’agència de viatges amb la que es va contractar el viatge. Posteriorment aquesta podrà repetir contra la companyia aèria incomplidora.”

És evident que la indemnització que s’obté de compensació directe per l’aplicació de la legislació europea no exclou el rescabalament del dany moral i el perjudici econòmic que aquesta denegació d’embarcament ha produït. En aquest sentit, les indemnitzacions automàtiques reconegudes per a determinats casos de denegació d’embarcament per el Reglament, no s’han d’interpretar en cap cas com a límit de la responsabilitat dels transportistes aeris en aquests supòsits, sinó com indemnitzacions mínimes que no exclouen el dret del passatger a exigir indemnitzacions suplementàries en funció dels danys i perjudicis que hagin sofert a conseqüència de la conducta del transportista aeri.

Les disposicions que regulen l’overbooking i els retards són complementàries, ja que la denegació d’embarcament comporta una compensació directa i objectiva pel simple fet de la sobre venda de bitllets, i el retard regula els efectes nocius d’aquesta denegació; la compensació d’overbooking amb un retard posterior de dues hores, no pot tenir el mateix resultat econòmic que una denegació d’embarcament amb un retard posterior de vint-i-dues hores.

Això mateix és el que pretén l’article 12 del Reglament CE nº 261/2004 al disposar que “el present Reglament s’aplicarà sense perjudici dels drets del passatger a obtenir una compensació suplementària”.